ROKO BANANA

FESTIVAL FUSIÒNICA 27.0
PRESENTACIÓ NOU DISC «GRAN MURALLA»

Han passat gairebé nou anys des que va sorgir Roko Banana. Des de llavors el seu so ha canviat, ha evolucionat, els ha portat a trobar-se a si mateixos mentre les cançons se succeïen. I ho continua fent. La prova: “Les Pedres” i “Sona a Perdre”, dues noves cançons que ens descobreixen com sona el nou disc “Gran Muralla” (Aloud Music, 2026), una simple carta de presentació que ens recordaria per què ens van enganxar els de Banyoles? Seria quedar curts, la seva música convida a escoltar amb atenció tot el que comptaven, a descobrir-nos la seva capacitat d’empatitzar amb el nostre dia a dia.

Perquè el nous disc «Gran Muralla» és molt més. En què pensem quan es parla d’aquesta gran construcció, que sempre hi és, des que érem petits? És una idea, una imatge i un conflicte. És un refugi que ens protegeix, però també pot ser un espai que ens aparta de la resta. A mesura que acumulem anys i passem d’etapa, descobrim allò que ens envolta i que d’alguna manera la vida és una dicotomia constant. El que t’agrada i el que no, el que voldries però no arribes…

L’impuls de fugir, com si fos una cosa inevitable, però el deure i la necessitat de mantenir-nos ferms, com bé canten Roko Banana.

Aquesta Gran Muralla és plena d’elements que es converteixen en símbols d’aquesta realitat que de vegades sembla un miratge. La seguretat que semblen donar la casa, i les pedres i els murs amb què es construeix però que de vegades vols destruir.

La vulnerabilitat i la ràbia que malbaraten les cançons de Roko Banana els situen entre el midwest emo i el math rock. La dolçor d’algunes de les melodies conviu amb l’explícita contundència d’unes lletres que apunten directament al present. Perquè la necessitat de cridar les coses pel seu nom hi és, tan difícil de vegades com imprescindible. Encara que hi ha alguna cosa que mai falla, el salvavides quan tota la resta trontolla: l’amistat.

<< BANDES