9/7/2022
Concert 7|25

Segurament, Gôlut (Ojalá estë mi bici) no serien capaços de fer un estil concretable o exercitable encara que ho intentessin: inevitablement, la seva música revestida de metall acaricia gats des d’una butaca que gira quan entres a l’estança, construeix tràngols a base de capes i petites obsessions, repeticions, bucles, ritmes imparells o estructures que no miren enrere, alhora que teixeix atmosferes de foscor abraçant, de sacsejada emocional i de posada a terra elèctrica.

Després d’un període d’hibernació propi de la seva mustèlid sosies, aquest duet de baix i bateres surt d’entre els arbustos per rugir el seu rock gros, per furgar els “solos” amb les seves urpes a la recerca de metalls rars per mastegar i escopir en forma de sons evocadors, per defecar sobre les estructures de les cançons com bé els sembli, per córrer per les estepes del post sense direcció concreta, amb la sola intenció de sonar com vulguin i com puguin.