S’acaba el Festival Fusiònica 23.0 amb dues bandes molt especials, Catastrofe Club i Balago
Tot té un final, i aquest dissabte 17 de desembre s’acaba Festival Fusiònica, després d’assolir el repte que ens vam proposar per celebrar els 25 anys d’existència (25 anys / 25 bolos), continuem el proper dissabte 17/12 amb una vesprada molt especial i arribant al 30è bolo, Catastrofe Club i Balago a l’escenari.
Catastrofe Club, la banda cabdal de l’underground granollerí, ens vindran a presentar el seu tercer i nou disc de post-electrònica “El crecimiento infinito”. Són la banda sonora de la nostra ràbia, el parc d’atraccions de la nostra ment.
Diuen no ser una banda musical a l’ús i asseguren compondre i crear amb un sentit particular de la tragicomèdia. Són àcids, sarcàstics i de vegades fins i tot despietats, però sense abandonar un sentit personal de l’humor. Amb els seus tres discos, els de Granollers (BCN) han creat un univers personal, singular i inclassificable, forjat entre ritmes hipnòtics, textures elèctriques i fosques, lletres sintètiques i tallants, així com un sorprenent llenguatge visual amb què vesteixen tots els temes. Els seus concerts (acompanyats sempre pel teclista Pablo García) naveguen entre la foscor musical, un sarcasme subtilment còmic i una posada en escena que no deixa ningú indiferent. Porten el concepte del ‘do it yourself’ al límit produint la totalitat de les seves músiques, creant la seva pròpia iconografia visual, dissenyant les portades dels seus àlbums, elaborant la concepció dels seus espectacles i (amb l’ajuda de la ja col·laboradora habitual Mireia Schröder) produint també els vídeos que mostren en directe com a part fonamental de les seves cançons.
Procedents de la Garriga, balago s’han convertit en una de les poques bandes que exemplifiquen a la perfecció allò que hauria de ser la música del segle XXI; una evolució constant en el so buscant obrir nous camins a partir de l’experimentació.
La seva música es emocionant, dinàmica i un noctàmbul còctel dark ambient, krautrock eteri, kosmische malenconiós i fins i tot post-dubstep que sembla oblidar alguns dels referents amb què sempre s’havia associat al grup. Al darrer disc “Els Altres” reinventen una fórmula musical sense trair ni desviar-se del que sempre ha estat objectiu prioritari del projecte Balago: commocionar el públic amb discos que, malgrat la manca de llum i esperança, malbaraten emoció i sensacions.
